Per què a NAC ensenyem a muntar
sense embocadures
Evidències científiques que demostren que les embocadures no són necessàries, n’hi ha moltes. Us podria dir que tot va començar en l’estudi d’alguna d’aquestes evidències, però no és cert. Això va venir més tard.
Les primeres lliçons sobre el tema me les va ensenyar un cavall.
Durant la meva formació com a amazona i després com a Tècnica Esportiva hi van haver moltes sensacions de connexió, però en aquells moments no vaig saber trobar cap mestre humà que m’acompanyés en les meves intuïcions.
Lamento Aritxi, un cavall lusità que va arribar a les nostres vides gràcies a l’Eva i la Carla, va ser el meu gran mestre.
En Lami era un ésser molt potent a la vegada que increïblement intel·ligent i sensible. Intentar controlar-lo per la força, hi posessis els ferros que hi posessis, era batalla perduda. I les poques vegades que, després de lluitar llarga estona, vaig guanyar i vaig aconseguir posar-lo en la mà, em va envair una tristesa molt decebedora.
-Així no...
Semblava que em demanava el cavall.
Així que vaig deixar-me portar per la intuïció i vaig començar a treballar al Lami de diferent forma al que havia après fins llavors. I el canvi va ser brutal.
De ser un cavall “molt calent” amb ganes inesgotables de galopar, difícil de parar inclús dins de la pista, a qui millor no contrariar gaire a menys que fossis experta en “rodeos”...
A ser un cavall segur, 100% calmat i confiable, potent a demanda però des de la serenitat, feliç de col·laborar en les classes i de ser el guia de les rutes, mestre de molts alumnes i Campió de T.R.E.C. Infantil.
I tot aquest canvi va venir de la boca. En Lami em va acompanyar durant tot el nostre procés de descoberta del Bitless, guiant-me molt clarament cap a la frase que em feia ressonar: Menys és Més!
En Bruc, no va voler quedar-se enrere, i també va participar molt activament en els nostres “experiments”. Veient les increïbles millores, i encoratjats pels nostres fantàstics alumnes, vam començar a investigar els perquès a nivell científic i vam anar redomant a la resta de ponis i cavalls de NAC, sense ferros.
Abunden els estudis sobre forces de tracció, sensibilitat, innervació, lesions en dents, llengua, barres, comissures, teixits musculars i tendinosos, bloquejos, patiment físic i emocional, indefensió apresa, etc...
No podem perdre de vista que els humans som primats, i per més que haguem entrenat les nostres mans amb el màxim de sensibilitat, en moments de desequilibri o lluita, no som conscients de la força que podem arribar a fer...
A més, si involuntàriament causem lesions dins la boca, no es veuen. Si observem la mandíbula d’un cavall, al lloc on tradicionalment s’ha situat l’embocadura hi ha les barres, acabades en la part superior en forma de cunya i recobertes de ½ cm de carn sensible.
En mans d’una amazona o genet experts, voldria pensar que les pressions són mínimes i que la comunicació es produeix amb grams de força. Però les imatges de les revistes del sector, indiquen tot el contrari en gran nombre de casos. I què passa llavors amb els genets novells? Per més sensibilitat i bones intencions que es tinguin, les estrebades i tensions excessives i prolongades, són difícils d’evitar.
Amb la munta Bitless, li estalviem aquest patiment al cavall, que en comptes d’haver de dividir la seva atenció entre el que li volem ensenyar i trobar una posició on el dolor de boca sigui suportable, pot centrar-se en la comunicació amb nosaltres.
És un fet demostrat que la tensió i el dolor dificulten l’aprenentatge. I els cavalls són perfectament capaços d’aprendre tot el que cal, sense necessitat de patir, gràcies al reforç positiu.
Actualment, tots els ponis i cavalls de NAC, són guiats sense ferros a la boca, tant en pista com a la muntanya, tant pels genets avançats com pels que s’inicien, arribant a ser, alguns d’ells, Campions de Catalunya de T.R.E.C.
Comments